Transcripció íntegra de un article al Facebook.
Article de Joan Roma i CunillELS PREGO QUE LLEGUEIXIN
ELS PREGO QUE LLEGUEIXIN AMB MOLTA CURA LA TOTALITAT DE LA ANIMALADA QUE SEGUEIX A CONTINUACIÓ. PUIX SEMBLA QUE AQUEST ALCALDE, NO TE GAIRE PRESENTS ELS MANAMENTS LEGALS EN REFERÈNCIA A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS, I LA INHUMANITAT DEL MALTRACTE ALS MATEIXOS.
SOLS TENIR EN COMPTE QUE ELS DITS CAÇADORS, TINGUESSIN QUE ENFRONTAR-SE A CUNILLS... AMB GANIVETS, LLEBRES AMB PISTOLES, I LA DITA CAÇA MAJOR AMB RIFLES. ¿QUANTS CAÇADORS RESTARIEN?. LLAVORS EN COMPTES DE CAÇADORS, NOMENEM-LOS ASSESSINS DE ANIMALS. PUIX NO CACEN PAS EN IGUALTAT DE CONDICIONS.
I AQUESTA PERSONA, SEMPRE VA A FAVOR DELS QUE SEMBLA TENEN QUE GUANYAR. QUANT ELL DAVANT LA LLEI HA PERDUT MOLTS COPS. UNA PERSONA, I MÉS SI COM DIU ES ALCALDE, TE QUE ESTAR A LES DURES I A LES MADURES, SAPIGUER EMPATITZAR AMB TOT HOM, I SE MOLT MÉS HUMIL.
Article de Joan Roma Cunill, alcalde de Borredà, aparegut en la REVISTA VILA WEB, el 14 de març de 2014.
Acabada la temporada de caça, ha tornat a ser actualitat aquesta activitat per la decisió del govern central de modificar l’actual normativa sobre accidents de tràfic, causats per espècies cinegètiques. La intenció és no responsabilitzar les societats de caçadors dels accidents a les carreteres, provocats pels animals salvatges, i en conseqüència considerar que aquests accidents no poden ser imputats a cap societat en concret, sinó a la casuística de la fauna que viu en el territori, en plena llibertat.
Es una proposta raonable per quan la majoria d’accidents no tenen res a veure amb cap societat de caçadors, en concret, sinó fruit de tenir animals voltant per tot arreu. Fa ben poques setmanes, vaig topar de nit amb un porc senglar, a peu de carretera de Berga, i no era ni dia ni hora de caça. Els desperfectes en el vehicle varen anar a costa meva, en aquest cas de l’assegurança privada. Amb tot, sembla ser que s’estudia si s’eximeixen les societats de caçadors de tota responsabilitat o només fora de la temporada de caça . En poc temps sabrem com queda aquest tema, decisiu de cara el cost de les assegurances dels caçadors.
El que també preocupa és el descens notable de caçadors en actiu. Dic preocupa, als qui més directament vivim en zones rurals i sabem que un excés de fauna salvatge és perjudicial per l’equilibri del territori. La manca de depredadors naturals, provoca el creixement desmesurat de les poblacions d’animals, siguin porcs senglars, cérvols, cabirols, isards, etc, i sinó son caçats, els danys en cultius son enormes, com també en les pastures que detreuen als animals domèstics. Per la gent de ciutat, no sembla greu matar els porcs senglars perquè no tenen gaire bona premsa, però tenen una visió negativa pel que fa la caça d’espècies “més apreciades i cinematogràfiques”. La caça d’aquestes espècies, comporta una visió negativa de l’activitat, i fa que alguns possibles interessats, abandonin la idea.
La realitat és que hi ha molts pocs joves dintre les societats de caçadors i aquestes corren el perill de desaparèixer. Ja és habitual agrupar dues o tres societats per anar a caçar , i ben aviat les distàncies per anar a caçar s’aniran ampliant, fins extrems inimaginables. Per alguns pot semblar una bona noticia, però tots els excessos son dolents, i si una bona gestió dels boscos vol dir tallar contínuament, amb seny, però sense parar, el mateix podem dir de la caça. Ho hem vist moltes vegades que quan les poblacions d’una determinada espècie ha crescut excessivament, només una epidèmia facilita el retorn a la normalitat. Els caçadors actuen com depredadors “naturals” reduint les poblacions a nivells sostenibles, per la pròpia espècie i pel territori on estan ubicats, i permeten conviure amb altres animals domèstics, sense provocar danys irreparables.
La modificació de la llei de caça ha estat reivindicada durant anys i anys. Ara hem de veure que es faci amb bon coneixement de causa. Ho sabrem ben aviat.
I ES QUE NO APRENDRÀ MAI, I A LA AVANÇADA EDAT QUE TÉ, JA NO "SE PUEDENPEDIR PERAS AL OLMO".
ELS PREGO QUE LLEGUEIXIN AMB MOLTA CURA LA TOTALITAT DE LA ANIMALADA QUE SEGUEIX A CONTINUACIÓ. PUIX SEMBLA QUE AQUEST ALCALDE, NO TE GAIRE PRESENTS ELS MANAMENTS LEGALS EN REFERÈNCIA A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS, I LA INHUMANITAT DEL MALTRACTE ALS MATEIXOS.
SOLS TENIR EN COMPTE QUE ELS DITS CAÇADORS, TINGUESSIN QUE ENFRONTAR-SE A CUNILLS... AMB GANIVETS, LLEBRES AMB PISTOLES, I LA DITA CAÇA MAJOR AMB RIFLES. ¿QUANTS CAÇADORS RESTARIEN?. LLAVORS EN COMPTES DE CAÇADORS, NOMENEM-LOS ASSESSINS DE ANIMALS. PUIX NO CACEN PAS EN IGUALTAT DE CONDICIONS.
I AQUESTA PERSONA, SEMPRE VA A FAVOR DELS QUE SEMBLA TENEN QUE GUANYAR. QUANT ELL DAVANT LA LLEI HA PERDUT MOLTS COPS. UNA PERSONA, I MÉS SI COM DIU ES ALCALDE, TE QUE ESTAR A LES DURES I A LES MADURES, SAPIGUER EMPATITZAR AMB TOT HOM, I SE MOLT MÉS HUMIL.
Article de Joan Roma Cunill, alcalde de Borredà, aparegut en la REVISTA VILA WEB, el 14 de març de 2014.
Acabada la temporada de caça, ha tornat a ser actualitat aquesta activitat per la decisió del govern central de modificar l’actual normativa sobre accidents de tràfic, causats per espècies cinegètiques. La intenció és no responsabilitzar les societats de caçadors dels accidents a les carreteres, provocats pels animals salvatges, i en conseqüència considerar que aquests accidents no poden ser imputats a cap societat en concret, sinó a la casuística de la fauna que viu en el territori, en plena llibertat.
Es una proposta raonable per quan la majoria d’accidents no tenen res a veure amb cap societat de caçadors, en concret, sinó fruit de tenir animals voltant per tot arreu. Fa ben poques setmanes, vaig topar de nit amb un porc senglar, a peu de carretera de Berga, i no era ni dia ni hora de caça. Els desperfectes en el vehicle varen anar a costa meva, en aquest cas de l’assegurança privada. Amb tot, sembla ser que s’estudia si s’eximeixen les societats de caçadors de tota responsabilitat o només fora de la temporada de caça . En poc temps sabrem com queda aquest tema, decisiu de cara el cost de les assegurances dels caçadors.
El que també preocupa és el descens notable de caçadors en actiu. Dic preocupa, als qui més directament vivim en zones rurals i sabem que un excés de fauna salvatge és perjudicial per l’equilibri del territori. La manca de depredadors naturals, provoca el creixement desmesurat de les poblacions d’animals, siguin porcs senglars, cérvols, cabirols, isards, etc, i sinó son caçats, els danys en cultius son enormes, com també en les pastures que detreuen als animals domèstics. Per la gent de ciutat, no sembla greu matar els porcs senglars perquè no tenen gaire bona premsa, però tenen una visió negativa pel que fa la caça d’espècies “més apreciades i cinematogràfiques”. La caça d’aquestes espècies, comporta una visió negativa de l’activitat, i fa que alguns possibles interessats, abandonin la idea.
La realitat és que hi ha molts pocs joves dintre les societats de caçadors i aquestes corren el perill de desaparèixer. Ja és habitual agrupar dues o tres societats per anar a caçar , i ben aviat les distàncies per anar a caçar s’aniran ampliant, fins extrems inimaginables. Per alguns pot semblar una bona noticia, però tots els excessos son dolents, i si una bona gestió dels boscos vol dir tallar contínuament, amb seny, però sense parar, el mateix podem dir de la caça. Ho hem vist moltes vegades que quan les poblacions d’una determinada espècie ha crescut excessivament, només una epidèmia facilita el retorn a la normalitat. Els caçadors actuen com depredadors “naturals” reduint les poblacions a nivells sostenibles, per la pròpia espècie i pel territori on estan ubicats, i permeten conviure amb altres animals domèstics, sense provocar danys irreparables.
La modificació de la llei de caça ha estat reivindicada durant anys i anys. Ara hem de veure que es faci amb bon coneixement de causa. Ho sabrem ben aviat.
I ES QUE NO APRENDRÀ MAI, I A LA AVANÇADA EDAT QUE TÉ, JA NO "SE PUEDENPEDIR PERAS AL OLMO".
