El gos de Torà, i la justícia
«Si abans de la nova llei, era fàcil emprendre batudes per sacrificar l'animal, ara no es poden fer, i atrapar un gos assalvatgit és molt complicat, i fins i tot perillós»
LLEGIU, LLEGIU, EL CAS DE UN POBRE GOS, MORT PER UN "PETIT AJUNTAMENT", QUE NO EL PODIA PORTAR A LA GOSSERA. I TOT AIXÒ JUSTIFICAT PER L'ALCALDE DE UN ALTRE PETIT AJUNTAMENT, QUE DEU ENS GUA...RDI DE SER GOS I CAURE EN SES MANS, PERQUÈ HO JUSTIFICA TOT.
Joan Roma Cunill | Actualitzat el 24/04/2014 a les 10:07h
Pels qui seguim l'evolució de temes relacionats amb la Llei de protecció dels animals, i la deriva judicial, tenim en el cas del gos de Torà, un exemple paradigmàtic. Resumeixo en poques paraules el tema pels qui no n'hagin tingut noticia.
En el municipi de Torà, voltava un gos abandonat que provocava problemes al veïnat, i davant el perill que representava una patrulla del SEPRONA ( servei protecció a la natura) de la Guàrdia Civil, el va poder atrapar i el va deixar lligat en un espai públic. Davant la falta de mitjans propis, l'ajuntament va decidir sacrificar-lo amb un tret d'escopeta, d'un regidor, suposadament acompanyat per l'alcaldessa. Aquest fet va motivar la presentació d'una denúncia per part d'una entitat ecologista, i es va iniciar el procediment judicial pertinent, amb una primera sentència que absolia els acusats. Els denunciants van presentar recurs i el trajecte judicial continua, deixant-ne fora l'alcaldessa...
Qui vulgui més detalls, els pot consultar en aquestes mateixes pàgines de Nació Digital que n'ha parlat en diverses ocasions. El que interessa de la noticia és treure'n les lliçons oportunes. Es evident que la praxis de l'ajuntament de Torà no fou la més adequada però dona pistes sobre els problemes en que es troben els ajuntaments de pobles petits, en relació als gossos abandonats.
Per llei, l'ajuntament té la obligació de capturar els gossos, i portar-los a la gossera municipal (que no existeix). Siguem clars. Molts pocs municipis es poden permetre disposar d'una gossera, perquè té un cost inassolible per un ajuntament petit o mitjà. El que solem fer és signar un conveni amb una entitat privada, per tal que faci la feina corresponent. Dit això, tampoc resulta gens fàcil resoldre el problema per quan el gos ha de ser traslladat a la gossera amb la qual tenim conveni que pot estar a 20, 30 o més quilòmetres de distància i el gos no pot ser transportat de qualsevol manera, oimés si és agressiu. D'aquí a prendre una decisió, no conforme a llei, hi ha un pas. El seu sacrifici.
En aquests moments de crisi, la problemàtica s'ha incrementat amb un abandonament de gossos més important que anys enrere, la qual cosa suposa un greu problema pels ajuntaments, però també per la gent en general, i els ramaders en particular. L'existència de gossos en estat salvatge suposa un perill. Han de buscar aliment i quan no el troben fàcilment, el busquen desesperadament, atacant ramats o altres animals domèstics.
Si abans de la nova llei, era fàcil emprendre batudes per sacrificar l'animal, ara no es poden fer, i atrapar un gos assalvatgit és molt complicat, i fins i tot perillós, de manera que no sempre les lleis aporten solucions raonables, com en aquest cas. Sóc partidari de reintroduir la possibilitat de poder sacrificar els gossos en estat salvatge, i els que estan dipositats en gosseres i transcorregut un temps prudencial no han trobat adoptador. Es a dir, tornar a l'anterior legislació que era més realista que l'actual.
Però, en el cas del gos de Torà, una altra reflexió a tenir present és que la via judicial, a més de lenta (portem ja 2 anys) és extraordinàriament cara i la paguem entre tots. Estic convençut que els costos judicials superen els 12 o 15.000 euros, sumades totes les partides i conceptes. Es raonable, en una societat en crisis, una despesa com aquesta? Es raonable costejar milers de gossos i gats abandonats, durant anys i anys, en unes gosseres col·lapsades? La justícia ha de ser justa i proporcionada, i crec que en aquest cas s'han superat les proporcions.
DIU L'ALCALDE ENFURISMAT AMB ELS GOSSOS PERDUTS, QUE TOT AIXÒ HA DE HAVER REPRESENTAT UNA DESPESA DE 12 A 15 MIL EUROS. EN SES PARAULES, DONE SOBRADAMENT JUSTIFICACIÓ, ALS MÉS DE 150.000 EUROS GASTAS PER ELL, I NO PER AIXÒ L'HAN DE SACRIFICA MÉS DE DEU VEGADES.
Qui parla més del compte, y no sap de que parla, no es que es fiqui de peus a la galleda, es que si fica tot sencer, i si no surt cosit amb 10 trets d'escopeta (que es el que ell demana pel gos), pot estar content.
«Si abans de la nova llei, era fàcil emprendre batudes per sacrificar l'animal, ara no es poden fer, i atrapar un gos assalvatgit és molt complicat, i fins i tot perillós»
LLEGIU, LLEGIU, EL CAS DE UN POBRE GOS, MORT PER UN "PETIT AJUNTAMENT", QUE NO EL PODIA PORTAR A LA GOSSERA. I TOT AIXÒ JUSTIFICAT PER L'ALCALDE DE UN ALTRE PETIT AJUNTAMENT, QUE DEU ENS GUA...RDI DE SER GOS I CAURE EN SES MANS, PERQUÈ HO JUSTIFICA TOT.
Joan Roma Cunill | Actualitzat el 24/04/2014 a les 10:07h
Pels qui seguim l'evolució de temes relacionats amb la Llei de protecció dels animals, i la deriva judicial, tenim en el cas del gos de Torà, un exemple paradigmàtic. Resumeixo en poques paraules el tema pels qui no n'hagin tingut noticia.
En el municipi de Torà, voltava un gos abandonat que provocava problemes al veïnat, i davant el perill que representava una patrulla del SEPRONA ( servei protecció a la natura) de la Guàrdia Civil, el va poder atrapar i el va deixar lligat en un espai públic. Davant la falta de mitjans propis, l'ajuntament va decidir sacrificar-lo amb un tret d'escopeta, d'un regidor, suposadament acompanyat per l'alcaldessa. Aquest fet va motivar la presentació d'una denúncia per part d'una entitat ecologista, i es va iniciar el procediment judicial pertinent, amb una primera sentència que absolia els acusats. Els denunciants van presentar recurs i el trajecte judicial continua, deixant-ne fora l'alcaldessa...
Qui vulgui més detalls, els pot consultar en aquestes mateixes pàgines de Nació Digital que n'ha parlat en diverses ocasions. El que interessa de la noticia és treure'n les lliçons oportunes. Es evident que la praxis de l'ajuntament de Torà no fou la més adequada però dona pistes sobre els problemes en que es troben els ajuntaments de pobles petits, en relació als gossos abandonats.
Per llei, l'ajuntament té la obligació de capturar els gossos, i portar-los a la gossera municipal (que no existeix). Siguem clars. Molts pocs municipis es poden permetre disposar d'una gossera, perquè té un cost inassolible per un ajuntament petit o mitjà. El que solem fer és signar un conveni amb una entitat privada, per tal que faci la feina corresponent. Dit això, tampoc resulta gens fàcil resoldre el problema per quan el gos ha de ser traslladat a la gossera amb la qual tenim conveni que pot estar a 20, 30 o més quilòmetres de distància i el gos no pot ser transportat de qualsevol manera, oimés si és agressiu. D'aquí a prendre una decisió, no conforme a llei, hi ha un pas. El seu sacrifici.
En aquests moments de crisi, la problemàtica s'ha incrementat amb un abandonament de gossos més important que anys enrere, la qual cosa suposa un greu problema pels ajuntaments, però també per la gent en general, i els ramaders en particular. L'existència de gossos en estat salvatge suposa un perill. Han de buscar aliment i quan no el troben fàcilment, el busquen desesperadament, atacant ramats o altres animals domèstics.
Si abans de la nova llei, era fàcil emprendre batudes per sacrificar l'animal, ara no es poden fer, i atrapar un gos assalvatgit és molt complicat, i fins i tot perillós, de manera que no sempre les lleis aporten solucions raonables, com en aquest cas. Sóc partidari de reintroduir la possibilitat de poder sacrificar els gossos en estat salvatge, i els que estan dipositats en gosseres i transcorregut un temps prudencial no han trobat adoptador. Es a dir, tornar a l'anterior legislació que era més realista que l'actual.
Però, en el cas del gos de Torà, una altra reflexió a tenir present és que la via judicial, a més de lenta (portem ja 2 anys) és extraordinàriament cara i la paguem entre tots. Estic convençut que els costos judicials superen els 12 o 15.000 euros, sumades totes les partides i conceptes. Es raonable, en una societat en crisis, una despesa com aquesta? Es raonable costejar milers de gossos i gats abandonats, durant anys i anys, en unes gosseres col·lapsades? La justícia ha de ser justa i proporcionada, i crec que en aquest cas s'han superat les proporcions.
DIU L'ALCALDE ENFURISMAT AMB ELS GOSSOS PERDUTS, QUE TOT AIXÒ HA DE HAVER REPRESENTAT UNA DESPESA DE 12 A 15 MIL EUROS. EN SES PARAULES, DONE SOBRADAMENT JUSTIFICACIÓ, ALS MÉS DE 150.000 EUROS GASTAS PER ELL, I NO PER AIXÒ L'HAN DE SACRIFICA MÉS DE DEU VEGADES.
Qui parla més del compte, y no sap de que parla, no es que es fiqui de peus a la galleda, es que si fica tot sencer, i si no surt cosit amb 10 trets d'escopeta (que es el que ell demana pel gos), pot estar content.
